Acab fou rei d'Israel. Als ulls de Déu, féu el mal. es va casar amb l'estrangera Jezabel, erigí un altar al déu Baal i l'adorà.
Elies digué a Acab:- "Com viu Déu, no plourà a Israel durant dos anys; fins que jo no ho digui."
S'estengué una gran fam per la terra. Al cap de dos anys, Déu digué a Elies: -"Presenta't a Acab."
Acab li digué: "Tu ets qui malmets Israel." Elies respongué: "No sóc jo, sinó tu i la teva família, perquè heu canviat el Senyor Déu pel déu Baal."
Elies s'adreçà a la multitud:
- " Jo sóc l'únic profeta del Déu veritable; en canvi, els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. porteu dos vedells per sacrificar-los. Que ells posin un damunt el seu altar; jo posaré l'altre en el meu altar. Que els invoquin el seu Déu. I que respongui el veritable Déu"
Els profetes de Baal prepararen el vedell damunt l'altar. Del matí fins al migdia cridaren i dansaren.
Elies se'n burlava:-"Crideu més fort; potser el vostre déu és de viatge o potser està dormint."
A l'hora del sacrifici s'atansà Elies, el profeta i digué: -"Senyor, Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, respon-me, a fi que coneguin que tu ets el Déu d'Israel."
Caigué el foc de Deú i devorà la víctima. La multitud, temerosa, deia: -" El Senyor és Déu."
