Déu digué a Rebeca: "Tindràs dos fills. El més gran, el més fort, serà el servidor del petit".
Els nens van créixer. Esaú era el més fort, era caçador i home del camp. Jacob era dèbil i s'estava sempre a la tenda.
Esaú arribà del camp molt fatigat, justament quan Jacob acabava de fer un guisat.
Va dir Esaú: - " Deixa'm menjar d'això vermell, perquè estic afamat"
-"Ven-me els teus drets de fill gran."
-" I de què em serviran ara els meus drets si em moro de gana?"
- " M'ho jures?"
Esaú ho va jurat i així va vendre els seus drets de fill gran. I Jacob li donà el guisat de llenties.
Esaú menyspreà els seus drets de fill gran.
Isaac era molt vell i ja no no hi veia. Un bon dia, cridà Esaú i li digué: -"Mira, sóc vell i aviat em moriré. Pren, doncs, el teu arc i les teves fletxes i caça'm alguna cosa. Em fas deprés un bon plat i jo et beneiré abans que em mori."
Rebeca escoltà el que deia Isaac. Quan Esaú sortí al camp, a caçar, ella va cridar Jacob: -" Corre, agafa'm dos cabridets del ramat i faré un guisat com li agrada al teu pare; li ho portaràs i ell et beneirà."
-" Si el meu pare em palpa pensarà que faig burla i em maleirà."
-"Jo prenc damunt meu la teva maledicció. Però tu creu-me, fill meu."
Rebeca va vestir Jacob amb els vestits més bons d'Esaú. Posà a les seves mans el plat que ella havia preparat a gust del pare. Entrà Jacob a l'estança.
- "Pare, aquí em tens."
-"Qui ets?"
-"Sóc Esaú, el teu hereu. Asseu-te, menja i beneeix-me."
Li acostà el plat i Isaac va menjar. Li donà vi i en va beure.
Aleshores Isaac digué:
-"Acosta't i besa'm, fill meu."
Ell s'acostà i el besà. En sentir l'olor dels vestits, Isaac beneí el seu fill:
-" Fas olor com un camp que Déu ha beneït. Que Déu et doni la rosada del cel i la bona collita de la terra. Que els pobles i les naciones es prosternin davant teu. que els teus germans siguin els teus servidors. Siguin beneïts els qui el vulguin bé i maleïts els qui et vulguin mal."
Esaú avorrí Jacob perquè aquest li havia pres la benedicció del pare.