03 de novembre 2020

Els evangelistes i els seus símbols



LA FORÇA DE MARC

L’Evangeli considerat més antic i pare dels altres és el de Marc, que comença amb la prèdica de Joan Baptista en el desert, qui batejava amb aigua però advertia que darrere seu vindria qui batejaria amb foc, referint-se a Jesús. Així s’explica que la força del lleó, el rei dels animals que també és símbol de la reialesa de Jesús, hagi estat sempre la identificació de Marc.


LA HUMILITAT DE LLUC

L’Evangeli de Lluc és el més humà, en el sentit terrenal d’humilitat i pobresa. És ell qui parla dels pastors que van adorar l’infant al pessebre, de sacrifici i de càrrega, i per això és el bou, l’animal de càrrega per excel·lència, el que l’identifica.



LA PERFECCIÓ DE MATEU

L’Evangeli de Mateu és fet per un home erudit i molt bon coneixedor de tots els detalls dels antics textos sagrats, com demostren les constants referències premonitòries. És un Evangeli que cerca la perfecció i el detall des del seu inici, moment en què descriu la genealogia de Jesús, des del pare Abraham passant pels reis David i Salomó, i fa palès que la perfecció divina es representa amb la figura humana, per allò que Déu fa l’home a semblança seva; això no obstant, en tenir ales com la resta, l’aparença és la d’un àngel.


LA VISIÓ SUPERIOR DE JOAN

El darrer Evangeli, el de Joan, és el més abstracte i teològic. S’eleva per sobre dels altres en saviesa, ja que sembla com si es mirés el món ja des del cel estant, és a dir, a vol d’ocell. Per això l’àguila és la figura que sempre l’ha representat.