Un dia, Déu es va aparéixer a Jonàs, un profeta israelita, i li va demanar que anés a la ciutat de Nínive, habitada per enamics del poble d’Israel. Els seus habitants els assiris es comportaven malament i Déu volia que Jonàs els advertís de les conseqüències del seu mal comportament.
Jonàs, que
temia els assiris, va tenir por davant l’encàrrec diví i, en lloc d’anar a
Nínive, es va embarcar ccap a Tarsis amb la intenció de fugir.
Durant la
travessia es va desfermar una tempesta tant forta, que van estar a punt de
naufragar. Aleshores Jonàs, sentint-se
responsable, va dir:
-No vaig
cumplir el que Déu em va demanar i ara ens castiga tots per culpa meva.
Els mariners
el van llançar al mar i el mar s’encalmà. Jonàs va ser engolit per les aigües
i, penedit, va demanar auxili a Déu:
-Déu meu,
faré la teva voluntat; però salva’m de morir ofegat!
