Un vespre Jesús i els
seus deixebles estaven creuant amb un vaixell el llac de Galilea
quan s'aixecà un temporal de vent tan fort que les onades s'aixecaven contra la
barca i s'anava omplint. Jesús era a la popa, dormint amb el cap reclinat en un
coixí, però els deixebles el varen despertar i li deien, "Mestre, no veieu
que ens enfonsem?"
Jesús es desvetllà, renyà el vent i
digué a l'aigua:
«Calla i estigues quieta».
El vent amainà i seguí una gran
bonança.
Després els digué: «Per què sou tan porucs? Encara
no teniu fe?»
Ells, plens de gran respecte, es
preguntaven l'un a l'altre: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i l'aigua
l'obeeixen?»
