Jonàs i la Ballena

El profeta Jonàs va desobeir Déu, estava espantat i només volia fugir. Quan es va adonar del seu error, va rectificar i va complir el seu deure.
Jonàs no es pot amagat de Déu, perquè Déu ho veu tot. Quan li demana perdó per no complir amb la seva responsabilitat, Deú el perdona perquè és compassiu i misericordiós.


Déu va dirigir la seva paraula a Jonàs:
-" Aixeca't, ves a Nínive, la gran ciutat, i predica contra ella."
Jonàs es va aixecar i va fugir. Trobà una nau i s'hi embarcà.
Deu va enviar un vent fortíssim i es produí una tempesta tan gran que fins i tot la nau es trencava.
Els mariners s'adonaren que Jonàs fugia de Déu.
Li digueren:- "Què hem de fer per tal que es calmi el mar?"
- "Tireu-me al mar i es calmarà: sé que jo tinc la culpa de tot."

El tiraren al mar, i el mar es va calmar. Déu va fer que un peix s'empasses Jonàs.
Jonàs pregà Déu des del ventre del peix. Deú ho manà al peix, i el peix vomità Jonàs a terra.

Jonàs començà a predicar:
-Dintre de quaranta dies, Nínive serà destruïda!!"

La gent va fer cas de Déu i tothom es vestí de penitència.

Déu veié les seves obres i com retornaven a ell. Es penedí del del que havia promès de fer-los.

Això desagradà molt Jonàs:
-"Veus, Senyor? Això és el que jo et deia. Per això vaig fugir. Sé que ets molt misericordiós i ete sap greu castigar. Més m'estimo morir."

Jonàs sortí de la ciutat i es va fer una cabana ben a prop. al costat hi creixia una planta que li feia ombra. Déu, però, va fer que la planta s'assequés.
Quan va sortir el sol i comença a caure-li sobre el cap, Jonàs es maleïa:
-"Més valdria morir-se!"
déu li digué:
-"Tu et dols per una planta, ¿i jo no em doldré per Nínive i els seus habitants?"