Què celebrem el Dimecres de Cendra?
Per als catòlics és una diada de dejuni i als fidels que van a missa se'ls posa un polsim de cendra al front en forma de creu.
El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma, període
d’abstinència en record dels quaranta dies que Jesús va estar vagant pel
desert.
La seva celebració depèn del calendari lunar, ja que se celebra
quaranta dies abans que comenci la Setmana Santa, que és el mateix que
quaranta-sis dies abans del Diumenge de Pasqua. Aquesta última festa és
la que condiciona el calendari, ja que se celebra en el primer diumenge
després de la primera lluna plena de primavera.
La Quaresma abans i ara
En temps reculats, la Quaresma havia durat només quaranta hores amb
un dejuni complet. No menjaven ni bevien res. El Concili de Nicea, en
l’any 325, va elevar el període quaresmal en quaranta dies i va ser
qualificat de
carnis levamen, és a dir, de carns llevades, i de
carnes tollendas o carns que han de ser tretes amb al·lusió a la privació de l’ús de carn.
En temps més moderns, s’havia de menjar molt poc i d’escàs aliment,
però el diumenge tothom podia menjar peix i altres aliments suculents i
nodridors.
Darrer dia del Carnestoltes?
Joan Amades ho explica en el llibre
Costumari Català. En molts indrets es considera el Dimecres de Cendra com el darrer dia de les festes de Carnaval. “
Això fa que el dia d’avui es confonguin els costums austers del període que comença amb les bullícies i boires del que fineix” explica.
Anys enrere havia estat costum sortir a berenar a fora el carrer i
celebrar l’enterrament del Carnestoltes. A Madrid deien que anaven a
enterrar la sardina, apel·latiu que d’aquell temps s’ha estès entre la
cultura catalana. El seu significat es fa difícil de comprendre. Una
dita popular diu que ve de l’espinada de porc, que rebia el nom de
sardina, com a símbol del fet que, durant el període quaresmal, no es
podia menjar carn de cap mena, i molt especialment de porc.
