El llibre de Daniel té dues parts:
A la primera ens explica com després de l'assetjament de Jerusalem, Nabucodonosor rei de Babilònia, busca entre les familíes nobles nois que visquessin al seu palau. Daniel, Sidrac, Misac i Abde-Nagó viuran l'èxili a Babilònia, i Déu els salvarà en tota ocasió.
Daniel interpreta el somni de Nabucodonosor, en el qual era destronat pel seu enemic el rei Darius.
El dessig més gran de Salomó era convertir-se en un home savi i just, un bon rei com havia estat el seu pare David. Quan Déu li pregunta:- què vols? ell li va respondre que saviesa per a poder liderar el seu poble.
Déu li va otorgar una gran saviesa que va voler compartir amb els altres.
Acab fou rei d'Israel. Als ulls de Déu, féu el mal. es va casar amb l'estrangera Jezabel, erigí un altar al déu Baal i l'adorà. Elies digué a Acab:- "Com viu Déu, no plourà a Israel durant dos anys; fins que jo no ho digui."
S'estengué una gran fam per la terra. Al cap de dos anys, Déu digué a Elies: -"Presenta't a Acab."
Acab li digué: "Tu ets qui malmets Israel." Elies respongué: "No sóc jo, sinó tu i la teva família, perquè heu canviat el Senyor Déu pel déu Baal."
Elies s'adreçà a la multitud:
- " Jo sóc l'únic profeta del Déu veritable; en canvi, els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. porteu dos vedells per sacrificar-los. Que ells posin un damunt el seu altar; jo posaré l'altre en el meu altar. Que els invoquin el seu Déu. I que respongui el veritable Déu"
Els profetes de Baal prepararen el vedell damunt l'altar. Del matí fins al migdia cridaren i dansaren.
Elies se'n burlava:-"Crideu més fort; potser el vostre déu és de viatge o potser està dormint."
A l'hora del sacrifici s'atansà Elies, el profeta i digué: -"Senyor, Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, respon-me, a fi que coneguin que tu ets el Déu d'Israel."
Caigué el foc de Deú i devorà la víctima. La multitud, temerosa, deia: -" El Senyor és Déu."
